Resum

Què feien les dones catalanes que decidien avortar quan la interrupció de l'embaràs no estava permesa per la legislació espanyola? Enllaçant temàticament amb "El mirall andorrà", que explica la situació en un estat on l'avortament està prohibit, el "Món" del 3 de març recull testimonis de dones que van viure l'experiència d'avortar sense cap empara legal. Durant els anys seixanta i setanta, milers de dones van anar a clíniques de Londres o d'Amsterdam, però no totes podien pagar-s'ho. Algunes d'elles han acceptat recordar aquells moments davant les càmeres, revivint històries que sorprendran, possiblement, a qui ha viscut sempre en un context en què el dret a l'avortament està reconegut, des de la primera llei després del franquisme, el 1985. Roser Oliver ha fet el retrat d'aquella època. Malgrat que aquest dret sigui vigent en la majoria dels països occidentals, crida l'atenció que, als Estats Units, es visqui un retrocés creixent en la seva aplicació. Les idees ultraconservadores s'escampen i la influència de sectors religiosos fonamentalistes creix. En alguns estats, com Kentucky, pràcticament no hi ha clíniques on es pugui avortar. Xesco Reverter s'hi desplaça. El dret a l'avortament va ser una de les primeres reivindicacions del moviment feminista a Catalunya. Figurava en les conclusions de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1976. Ara, 44 anys després, el moviment feminista ha estat el motor de molts canvis cap a una societat més igualitària. Però també ha evolucionat la manera d'entendre el feminisme. S'hi ha incorporat noves veus i nous abordatges. En ple segle XXI, les generacions joves- com ha comprovat Lluís Caelles en el seu reportatge- desafien el patriarcat en tots els fronts.